Caixafòrum

Pel que fa la segona exposició surrealista, he trobat interessant l’origen del moviment. Després dels joiosos anys 20 va arribar la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. No és curiós que la creació d’un moviment en una època feliç agafés força en un moment mundialment depressiu? 

Anava anar a veure l’obra pensant que em trobaria amb tot d’objectes i pintures “estranyes” que 

captarien més la meva atenció que la història que tenen darrere. No va ser el cas. 

El 1924 Andrés Breton va donar pas al coneixement del moviment surrealista com a art. 

Marcel Duchamp va ser un dels pioners d’aquesta corrent artística creant un dels primers immobles artístics : “Roda de bicicleta” (1913). 

A partir d’aquí, molts altres artistes, entre ells Salvador Dalí, van emprendre un camí per aquesta branca artística. Dalí interpretava els seus somnis mitjançant quadres o fins i tot habitacions, com l’escenificació de la cara de l’actriu Mae West, a partir de la qual va convertir el sofà amb forma de llavis en una de les icones del surrealisme. 

A més a més, trobem altres artistes com Le Corbusier, que era un arquitecte que triomfà per donar sensació de lleugeresa i espai a les llars. A més a més, va participar en el moviment surrealista a través de la pintura. 

Claude Cahun també apareix amb un gran impacte dins l’exposició amb la reflexió andrògena d’identitat de gènere. En la sala, vam poder apreciar diferents fotografies de persones que podien representar tant un gènere com un altre. Va suposar una gran rebel·lió transexual pels anys que corrien. En l’exposició trobem també una tetera amb forma de mandíbula de porc. L’artista afirma que era per trencar amb la imatge domèstica associada a la dona que una tetera pot oferir. 

En conclusió, podem extreure d’aquesta exposició un gran afany per l’expressió d’inquietutds 

reprimides en temps de guerra que, després, no voldrien mantenir en una nova societat. 

El surrealisme va permetre donar veu a una imaginació plena de colors i armonies trencadores en un temps on predominava una visió en escala de grisos.